Refinançament
Una farmàcia d'alta facturació que al seu dia es va endeutar per comprar el local on era. En aquest cas, a més, tota la família: pares i dos fills, vivien de la farmàcia i, encara que no tenien capacitat d'estalvi perquè creien que res canviaria, les coses els anaven bé i no es preocupaven massa de la gestió econòmica. Com es dóna en molts casos, els propietaris no s'havien assignat un "sou" que es retiressin mensualment, sinó que anaven agafant diners de la farmàcia a mesura que ho anaven necessitant.
En un moment donat, van tenir una baixada de facturació. Per superar aquesta tensió de tresoreria, es van finançar amb pòlisses de crèdit que en poc temps van quedar totalment disposades. Llavors van seguir finançant-se amb els proveïdors: allargant terminis de pagament i fins i tot ajornant algunes factures a uns tipus d'interès molt elevats.
El problema va arribar quan un dia ni els bancs ni els proveïdors van poder seguir augmentat el crèdit que donaven a la farmàcia. En aquest moment sembla que tot es desmunta: tenien elevats deutes, es tallava el subministrament de proveïdors, no es podien pagar nòmines i els titulars tenien un ritme de despesa molt superior al que podien.
La solució a un cas com aquest no és fàcil ja que l'efecte immediat és una baixada de facturació que encara complica més la situació. Per salvar la situació es va necessitar un pla a tres anys: canviar els productes financers per altres a més llarg termini que es poguessin pagar, negociar amb proveïdors aportant garanties i, sobretot, canviant el sistema de gestió econòmica de la família propietària, de manera que s'adaptés a la nova situació.
El problema de casos com aquest és que el deteriorament econòmic no es detecta immediatament i quan els clients s'adonen és més difícil de solucionar. Fins i tot en cas de folgança econòmica és important que el seu despatx li faci un seguiment d'aquests indicadors econòmics.
