La farmàcia que més factura no sempre és la més rendible: claus econòmiques del sector el 2025

Introducció: el que els números de 250 farmàcies ens ensenyen

Hi ha una idea que continua molt arrelada entre molts titulars de farmàcia: que créixer en vendes equival automàticament a guanyar més. L'anàlisi que hem realitzat sobre 250 oficines de farmàcia corresponents als exercicis 2024 i 2025 desmenteix aquesta creença de manera contundent.

Les farmàcies més rendibles de la nostra mostra no són sempre les que facturen més. Són les que gestionen millor la seva estructura de costos, optimitzen el seu inventari, controlen els seus marges i planifiquen la seva activitat amb criteri econòmic. La diferència entre una farmàcia que genera un resultat del 5% sobre vendes i una altra de l'11% no sol estar en el volum de facturació: està en com es gestiona.

Aquest article recull les principals conclusions d'aquesta anàlisi i les traslladem de forma accessible per a qualsevol titular de farmàcia, independentment de la seva mida. Perquè entendre què està passant al sector és el primer pas per prendre millors decisions.

Situació actual del sector: més complex i més exigent

L'oficina de farmàcia a Barcelona travessa un moment de transformació rellevant. L'entorn regulatori, l'evolució dels costos laborals i la pressió sobre els marges dels medicaments finançats per la Seguretat Social estan canviant les regles del joc de forma silenciosa però sostinguda.

El 2025, les dades agregades de les 250 farmàcies analitzades confirmen que el sector manté una solidesa estructural notable. No obstant això, aquesta solidesa general conviu amb una bretxa creixent entre les farmàcies que gestionen bé i les que simplement operen. Ja no n'hi ha prou amb obrir la persiana i despatxar.

El percentatge de vendes procedent de la Seguretat Social continua sent dominant en tots els trams de facturació, representant entre el 54% i el 57% del total segons la mida de la farmàcia. Aquesta dependència té una lectura doble: d'una banda, proporciona un flux d'ingressos estable i recurrent; de l'altra, exposa la rendibilitat de la farmàcia a decisions regulatòries que estan fora del control del titular.

Els descomptes obligatoris derivats de la normativa de sostenibilitat del sistema sanitari han suposat el 2025 un impacte de fins al 3,86% sobre vendes en les farmàcies de major mida. Per a una farmàcia que factura més d'1,5 milions d'euros, això equival a aproximadament 80.000 euros menys de marge a l'any. No és una dada menor.

Evolució de la rendibilitat: bones notícies amb matisos

Una de les mètriques més rellevants per avaluar la salut econòmica d'una farmàcia és l'EBITDA, és a dir, el resultat generat per l'activitat abans d'amortitzacions, despeses financeres i impostos. És l'indicador que millor reflecteix la capacitat real d'una farmàcia per generar caixa amb la seva operativa.

En el conjunt de la mostra analitzada, l'EBITDA ha millorat entre 2024 i 2025 en tres dels quatre trams de facturació. Les farmàcies més petites (menys de 500.000 € de vendes) han passat d'un EBITDA del 9,5% al 10,4%. Les farmàcies medianes-grans (entre 1 i 1,5 milions) han pujat del 14,8% al 15,7%. I les farmàcies grans (més d'1,5 milions) han assolit el 15,6%, el seu millor resultat en el període analitzat.

L'excepció rellevant és el tram de 500.000 a 1.000.000 d'euros, on l'EBITDA ha retrocedit gairebé un punt. Aquest deteriorament no respon a una caiguda de vendes, sinó a un increment de les despeses d'explotació que ha superat la millora del marge comercial. És un avís que mereix atenció, especialment per als titulars d'aquest segment.

El missatge de fons és clar: el sector té capacitat per millorar la seva rendibilitat, però aquesta millora no arriba sola. Requereix gestió activa.

Marges i eficiència: on es guanya o es perd sense saber-ho

El marge brut —la diferència entre el que ingressa la farmàcia i el que li costa el producte— és el punt de partida de tot el compte de resultats. El 2025, el marge brut mitjà del sector (abans de descomptes regulatoris) se situa entre el 33% i el 37% segons la mida de la farmàcia. Les més grans obtenen, en termes proporcionals, millors condicions de compra gràcies al seu major volum.

El que resulta cridaner és la diferència que existeix en el cost de compres entre una farmàcia petita i una gran. Les farmàcies amb menys de 500.000 euros de facturació destinen gairebé el 71% de les seves vendes a pagar el cost del producte; les que superen el milió i mig, només el 63%. Aquests vuit punts de diferència són, en gran mesura, el resultat d'una major capacitat de negociació amb els distribuïdors i una política d'aprovisionament més professionalitzada.

Aquí rau una de les palanques de millora més accessibles per a moltes farmàcies: revisar la política de compres, millorar les condicions amb proveïdors i prestar atenció als ràpels i descomptes comercials que, en molts casos, no es gestionen de forma sistemàtica.

Un altre aspecte que marca la diferència entre farmàcies eficients i ineficients és el pes de les despeses generals sobre vendes. Una farmàcia petita destina de mitjana el 9,1% dels seus ingressos a despeses generals (lloguers, serveis professionals, subministraments, assegurances...). Una farmàcia gran, només el 4,5%. Aquesta economia d'escala és real, però també pot generar-se parcialment en farmàcies mitjanes amb una gestió més acurada de cada partida de despesa.

Gestió de l'estoc i productivitat: dos indicadors que poques farmàcies analitzen

Dos dels indicadors menys seguits —i més reveladors— de la gestió d'una farmàcia són la rotació de l'inventari i la productivitat per empleat.

La rotació de l'inventari mesura quantes vegades es renova l'estoc al llarg de l'any. En la mostra analitzada, les farmàcies del tram d'1 a 1,5 milions d'euros presenten el 2025 la millor rotació (11,2 vegades a l'any), mentre que les farmàcies petites han empitjorat notablement aquest indicador, passant de 8,96 a 7,25 rotacions anuals.

Aquesta dada té una traducció directa en euros: una farmàcia que acumula més estoc del necessari està immobilitzant diners que podrien estar treballant d'una altra manera. A més, assumeix risc de caducitats i ocupa espai que podria dedicar-se a producte de major sortida. Gestionar bé l'estoc no és només una qüestió d'ordre: és una decisió financera.

La productivitat per empleat —mesurada com a facturació generada per treballador, excloent el titular— oscil·la el 2025 entre els 256.000 euros del tram mitjà i els 290.000 euros del tram d'1 a 1,5 milions. Les farmàcies del tram gran presenten una lleugera caiguda respecte al 2024, cosa que pot indicar incorporacions de personal el retorn de les quals en vendes encara no és ple.

En qualsevol cas, la productivitat és un indicador que molts titulars mai no han calculat. I calcular-lo pot canviar la perspectiva sobre moltes decisions de contractació.

La transformació empresarial de la farmàcia: ja no és només sanitat

Durant dècades, la farmàcia va funcionar com una entitat essencialment sanitària amb un component comercial. Avui aquesta realitat ha canviat. La complexitat regulatòria, la gestió d'equips, la negociació amb proveïdors, la planificació financera i la pressió competitiva han convertit la farmàcia en una empresa de ple dret.

Aquesta evolució té implicacions directes per al titular. Ja no n'hi ha prou amb ser un bon farmacèutic; cal ser —o comptar amb suport per ser— un bon gestor. I les diferències de rendibilitat que s'observen en les dades del sector ho confirmen: les farmàcies que han fet el pas cap a una gestió més professionalitzada obtenen sistemàticament millors resultats.

Un dels canvis més rellevants que recullen les dades del 2025 és l'evolució de les despeses de personal. En el tram de farmàcies grans, el pes del personal sobre vendes ha passat del 13,24% el 2023 al 12,20% el 2025. Aquesta caiguda de més d'un punt no significa que s'hagi reduït la plantilla: significa que les farmàcies d'aquest segment han aconseguit créixer en vendes sense créixer en la mateixa proporció en personal. Això és eficiència operativa.

La importància creixent de la gestió financera a la farmàcia

Històricament, molts titulars de farmàcia s'han relacionat amb el seu assessor fiscal de forma reactiva: acudien una vegada a l'any, revisaven el resultat, feien la renda i esperaven fins al següent exercici. Aquest model ha quedat obsolet.

Les dades del sector el 2025 mostren que les diferències de rendibilitat entre farmàcies similars en mida no s'expliquen per la ubicació, ni pel tipus de clientela, ni per la sort. S'expliquen, en gran mesura, per la qualitat de les decisions de gestió que es prenen al llarg de l'any.

Quan va ser l'última vegada que va analitzar si el lloguer del seu local és proporcional al que genera? Coneix el llindar de vendes per sota del qual la seva farmàcia deixa de cobrir els seus costos? Sap quant li està costant, en termes de rendibilitat, cada euro d'estoc que no rota?

Aquestes preguntes no són teòriques. Són el tipus d'anàlisi que marca la diferència entre una farmàcia que funciona i una que està deixant diners sobre la taula sense saber-ho.

A més, en un context en què el valor de les farmàcies en el mercat de transmissions continua sent elevat —i en què molts titulars s'acosten a l'etapa de la jubilació sense un pla clar de successió—, la planificació patrimonial i financera es converteix en una necessitat estratègica, no en un luxe. Una farmàcia del tram d'1 a 1,5 milions d'euros pot tenir un valor de transmissió d'entre 1.100.000 i 2.000.000 euros. Decidir què fer amb aquest actiu, quan i com, és una de les decisions més rellevants que prendrà un titular en tota la seva trajectòria professional.

Conclusions: gestió és rendibilitat

L'anàlisi de 250 oficines de farmàcia al llarg de dos exercicis consecutius deixa un missatge molt clar: la rendibilitat no és una conseqüència automàtica del volum de vendes. És el resultat de decisions de gestió.

Les farmàcies que millor funcionen el 2025 comparteixen alguns trets comuns: controlen els seus marges, gestionen el seu estoc amb disciplina, dimensionen el seu equip amb criteri i coneixen els seus números amb prou detall com per actuar quan alguna cosa es desvia. No necessàriament són les més grans. Però sí que són les més ordenades.

El sector farmacèutic es troba en un moment en què la gestió professionalitzada deixa de ser un avantatge competitiu per convertir-se en un requisit. Els marges s'estreten, els costos pugen i la regulació pressiona. Els qui tinguin una visió clara de la seva situació econòmica estaran en millors condicions d'adaptar-se, créixer o, quan arribi el moment, prendre les millors decisions sobre el futur de la seva farmàcia.

A CIMA Consulting portem més de tres dècades acompanyant titulars de farmàcia en aquest procés. No com a auditors que revisen el que ja va passar, sinó com a consultors que treballen amb el titular perquè les decisions d'avui tinguin el millor impacte possible en el futur.

Vol saber com està posicionada la seva farmàcia respecte al sector? A CIMA realitzem diagnòstics economicofinancers personalitzats per a oficines de farmàcia. Pot contactar-nos a info@cimafarmacias.com o trucant al 93 454 11 12.