Farmàcia i parafarmàcia: similituds aparents, diferències fonamentals
En els últims anys han proliferat les parafarmàcies en centres comercials, a l’espai de salut dels supermercats i en botigues online. El seu aspecte recorda el d’una farmàcia: productes de salut ordenats en prestatgeries, envasos amb noms que sonen mèdics, personal que porta bata blanca. Per a molts consumidors, la pregunta és raonable: és el mateix? Puc comprar en una parafarmàcia el mateix que en una farmàcia?
La resposta és no, i les diferències són importants. No es tracta d’una qüestió de marca o de posicionament comercial, sinó de regulació sanitària, dels productes que es poden vendre legalment en cada establiment, del personal que t’ha d’atendre i de les garanties de què disposes com a pacient.
En aquest article t’ho expliquem de manera clara perquè puguis prendre decisions de salut informades.
La diferència més important: els medicaments
El límit que separa definitivament una farmàcia d’una parafarmàcia és un de sol, però és absolut: només les farmàcies poden vendre medicaments.
Això inclou tant els medicaments que requereixen recepta mèdica —antibiòtics, antihipertensius, insulines, ansiolítics, entre molts altres— com els medicaments de venda lliure, és a dir, els que no necessiten prescripció però tenen la consideració legal de medicament, com certs analgèsics, antiàcids, antitussius o tractaments per a afeccions lleus.
A Espanya, la normativa és clara: la venda de medicaments està reservada exclusivament a les oficines de farmàcia legalment autoritzades. Vendre medicaments fora d’una farmàcia autoritzada és il·legal, independentment del canal de venda. Una parafarmàcia no ho pot fer. Un supermercat tampoc. I una botiga online tampoc, tret que sigui una farmàcia amb autorització específica per a la venda a distància.
Què pot vendre cada establiment?
En una farmàcia pots trobar:
- Medicaments amb recepta mèdica
- Medicaments sense recepta o de venda lliure
- Fórmules magistrals preparades específicament per a cada pacient
- Productes sanitaris (apòsits, materials de cura, dispositius de mesura, etc.)
- Productes de parafarmàcia i dermocosmètica
- Complements alimentaris i nutricionals
- Material d’ortopèdia bàsica
- Productes de puericultura i higiene infantil
- Productes d’òptica bàsica i audiologia en alguns establiments
En una parafarmàcia pots trobar:
- Cosmètics i productes de dermocosmètica
- Productes d’higiene i cura personal
- Complements alimentaris i vitamines
- Alguns productes de fitoteràpia i medicina natural
- Material de puericultura
- Articles d’òptica bàsica (ulleres de sol, lents de lectura graduades estàndard)
- Articles d’ortopèdia d’ús general
El que no es pot vendre en una parafarmàcia, sota cap concepte, són medicaments.
El personal: qui t’atén i quina formació té
Aquesta és potser la diferència més rellevant des del punt de vista del pacient, i una de les menys conegudes.
A la farmàcia
La llei exigeix que durant tot l’horari d’obertura de la farmàcia hi hagi present, de manera continuada, almenys un farmacèutic titulat. No és una recomanació, és una obligació legal. El farmacèutic que t’atén té una carrera universitària de cinc anys específicament orientada al coneixement del medicament, la seva composició, el seu mecanisme d’acció, les seves interaccions, les seves contraindicacions i el seu ús clínic. A més, està col·legiat, cosa que implica complir un codi deontològic i sotmetre’s a formació continuada.
Quan el farmacèutic et recomana un producte, selecciona un medicament o t’adverteix que dos dels tractaments que prens poden interferir entre si, ho fa des d’una base científica sòlida i amb responsabilitat professional.
A la parafarmàcia
No existeix cap obligació legal que el personal d’una parafarmàcia tingui formació farmacèutica o sanitària. L’establiment pot estar atès per qualsevol persona, independentment de la seva formació. Algunes parafarmàcies contracten farmacèutics de manera voluntària, cosa que suposa un valor afegit notable. Però en la majoria dels casos, el consell que reps no prové d’un professional sanitari.
Això no vol dir que la persona que treballa en una parafarmàcia no sigui amable, no estigui ben formada en els seus productes o no tingui bona voluntat. Vol dir que no existeix la mateixa garantia institucional sobre la solidesa tècnica del consell que reps.
Regulació, autorització i control sanitari
Les diferències reguladores entre farmàcia i parafarmàcia també són substancials.
Obertura i autorització
Obrir una farmàcia a Espanya és un procés rigorós que implica obtenir autorització de la conselleria de sanitat autonòmica, acreditar la titulació del farmacèutic regent, superar una inspecció de les instal·lacions i, en la majoria de les comunitats autònomes, participar en un concurs públic d’adjudicació de llicències.
Obrir una parafarmàcia és tan senzill com obrir qualsevol altre comerç: n’hi ha prou amb donar-se d’alta en l’epígraf corresponent de l’impost d’activitats econòmiques i complir els requisits generals per a establiments comercials. No cal cap autorització sanitària específica.
Planificació territorial
Les farmàcies estan subjectes a mòduls de planificació: no pot haver-hi dues farmàcies per sota d’una distància mínima, i el nombre de farmàcies per habitant està regulat. Aquesta planificació garanteix una distribució equitativa del servei farmacèutic al territori, fins i tot en zones rurals o de baixa densitat de població.
Les parafarmàcies poden obrir on vulguin, en qualsevol nombre i sense cap criteri de planificació sanitària.
Inspecció i control
Les farmàcies són objecte d’inspeccions periòdiques per part del servei d’inspecció farmacèutica de la comunitat autònoma. Es verifica el compliment de les condicions d’emmagatzematge, la traçabilitat dels medicaments, la correcta gestió dels estupefaents, el manteniment de la cadena de fred i el compliment dels serveis mínims, entre altres aspectes.
Les parafarmàcies estan subjectes a la inspecció pròpia de qualsevol establiment comercial, sense controls sanitaris específics sobre els seus productes.
Servei de guàrdia
Les farmàcies participen en un sistema rotatori de guàrdies que garanteix que en cada zona sempre hi hagi almenys una farmàcia oberta, també de nit, els caps de setmana i els dies festius. Aquest servei és una obligació legal que assegura l’accés dels ciutadans als medicaments en qualsevol moment.
Les parafarmàcies no tenen cap obligació d’aquest tipus.
I els productes? Són els mateixos en farmàcia i parafarmàcia?
Pel que fa als productes que no són medicaments —cosmètics, complements alimentaris, productes d’higiene, dermocosmètics—, sí que pot existir solapament. Una mateixa crema hidratant o un mateix suplement vitamínic es pot vendre tant en una farmàcia com en una parafarmàcia.
La diferència en aquest cas no està en el producte, sinó en el consell que acompanya la venda. A la farmàcia, el farmacèutic et pot orientar sobre si aquest complement és adequat per a tu, si té interaccions amb la teva medicació o si és la solució més apropiada per al que et passa. A la parafarmàcia, aquest consell no té la mateixa garantia tècnica.
A més, les farmàcies solen oferir marques de cosmètica i dermatologia clínica —marques que es posicionen com de distribució exclusiva en farmàcia, com Avène, La Roche-Posay, Bioderma, Uriage o SVR, entre altres— amb criteris de selecció i assessorament més rigorosos.
Quan anar a cada una?
Si necessites un medicament, tens un símptoma que vols consultar, estàs seguint un tractament mèdic, ets pacient crònic o vols assegurar-te que el producte que prendràs és adequat per a tu: ves a una farmàcia. Només allà trobaràs un professional sanitari titulat, amb la formació i la responsabilitat deontològica necessàries per orientar-te amb garanties.
Si ja saps què necessites, el producte no és un medicament, no tens dubtes sobre la seva idoneïtat i simplement busques comoditat o preu: una parafarmàcia pot ser una opció vàlida.
En qualsevol cas, davant del dubte, la farmàcia sempre és l’opció més segura.
